Fa aprox. un any a l'acampada de Mataró. Vídeo de marti6.blogspot.com
El 15 de maig del 2011, sense que ningú ho esperés, va ser un dia en què tot va canviar i es va fer història. Naixia el moviment #15M, una acampada promoguda per una associació que feia mesos que treballava per una democràcia real i volia fer-se sentir. Madrid va ser-ne només el començament, però només dies després, la majoria de capitals de comarca de tot Espanya tenia la seva pròpia acampada i moltes ciutats d'arreu del món van decidir fer la seva també, fet que va provocar que tothom hi podés tenir accés i unir-s'hi, i la reacció va ser clara i immediata. Avui, en el primer aniversari i després de varis escrits sobre el tema des del principi fins fa unes setmanes, arriba l'escrit més ampli fet mai al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir. Per fer aquest escrit he tingut el plaer de comptar amb quatre persones que han opinat sobre el Moviment i les acampades. Dos d'elles van participar a les acampades, una va assistir-hi en moments puntuals i una altra no va assistir-hi, però ha seguit el Moviment des de les acampades. Sobre diferents temes, trobareu les seves opinions des del seu punt de vista.
Perfil 1: Estudiant de l'UB. Va participar a una acampada i ha seguit amb el moviment de manera activa.
Perfil 2: Estudiant mataronina. Va participar a una acampada activament i ha seguit el moviment sempre que ho ha pogut combinar amb els estudis.
Perfil 3: Daniel Salom, dissenyador gràfic. Treballava a Barcelona quan es va acampar a Barcelona. S'hi va acostar varis dies quan sortia de treballar per donar suport a la iniciativa. Actualment el segueix des d'Austràlia.
Perfil 4: Joana Torres, administrativa. No ha format part del moviment en cap moment i l'ha seguit a través dels mitjans de comunicació.
Com et va arribar la notícia?
És impactant que una acampada al centre de Madrid arribi tant lluny, és per això que m'he preguntat com va arribar la notícia a cada entrevistat. Les dues estudiants els va arribar la notícia a través del boca a boca, que va servir molt per aconseguir unir a tanta gent. Una d'elles també va rebre el comunicat de Democràcia Real Ja. A en Daniel també li va arribar de la mateixa manera, tot i que Facebook i Twitter van ajudar molt, assegura. A la Joana li va arribar la notícia a través dels mitjans de comunicació, que al principi no sabien massa bé com afrontar el Moviment a les seves cròniques.
Puerta del Sol (Madrid), un any després.
Valors i ideals
Del Moviment #15M, i des dels mitjans de comunicació que busquen les pessigolles, sempre s'ha dit que no hi ha una ideologia concreta i que qualsevol excusa serveix per protestar. Per part dels indignats i indignades, a part d'haver escrit en un manifest el que volen canviar, asseguren que hi ha gent de totes maneres i ideologies polítiques. És per això que he preguntat a les indignades i al dissenyador quins valors i pensaments els acosten al Moviment. La universitària diu estar d'acord amb els canvis que proposava i proposa l'acampada, sobretot en l'àmbit educatiu, ja que és un dels pilars bàsics de la societat. L'altra estudiant em deia que es va endinsar també en educació, però també en sanitat. En Daniel deia estar indignat perquè els bancs han arruïnat l'estat de benestar concedint hipoteques a gent que no les pot pagar i que també l'indigna que per gestionar malament els diners públics i acabar arruïnant la vida de famílies i pobles sencers no vagin a la presó.
El dia a dia a les acampades
Les indignades m'han explicat que la rutina de l'acampada era impressionant, rebent molta informació i pensant quins canvis volia cadascú en la societat i en l'àmbit polític. Sempre combinant-ho amb els estudis, tractàvem de fer-nos escoltar, i és ben clar que ho van aconseguir. M'explicaven que al principi eren més i després es van haver d'habituar-se a nous canvis i noves combinacions per aconseguir tirar endavant l'acampada, amb molta companyonia i bon rotllo.
Assemblees, comissions i organització
El fet d'organitzar-se bé per aconseguir bons resultats havia de ser clau a les acampades, per això les noies m'explicaven que al principi ens reuníem cada dia i era una mica cansat, per això van aparèixer les comissions, on hi parlàvem de temes concrets com sanitat o educació, i després ho posàvem en comú per fer un manifest unificat. Les diferents comissions, obertes a tothom, organitzaven xerrades amb diferents persones enteses en diferents temes, com ara el director de l'escola Coromines de Mataró, tal i com m'explicava l'estudiant de l'UB. En Daniel diu que, el que va poder veure a les assemblees a Plaça Catalunya que no només hi havia perroflautes i radicals anti-sistema, sinó que hi havia gent de totes les edats i perfils professionals. Des de fora, la Joana opina que es van organitzar correctament i que el fet d’organitzar dinars, neteja, tota una infraestructura des de la iniciativa dels propis acampats, va demostrar que tenen iniciativa.
Des de fora
En Daniel ara mateix viu a Austràlia, i m'explicava que des d'Austràlia la veritat és que la visibilitat és nula, en aquest país no hi ha crisi i pràcticament no hi ha atur. El que veig és el que llegeixo als diaris on-line però tampoc he vist que hagi canviat res des de que va començar tot. També diu que a Espanya ens falta esperit de superació i motivació per tirar endavant.
Un any després
L'aniversari del Moviment ha estat marcat per la revifada que ha provocat aquest després d'uns mesos de molt poca activitat. La visió del #15M un any mateix segons els entrevistats és la següent:
En positiu
Seguint fent balanç, els he preguntat què valoren positivament de tot això i la universitària diu que es queda amb l'ambient dels primers dies de l'acampada, ja que estàvem fent una cosa única i érem milers a tot el món. El poder estar en una plaça rodejada de gent debatent i aprenent. La mataronina, en canvi, diu que aquesta experiència em va fer creixer en tots els aspectes i entendre les persones. pararme a mirar sempre que a tot arreu es necessiten solucions, ajuda i debats m'ha fet ser més persona. Molta gent està preocupada pel món i vol fer-hi alguna cosa, i jo opensava que no érem tants. La Joana diu que em va agradar, per sobre de tot, veure tant de jovent, demostrar que no els rellisca tot i són capaços de reivindicar. També diu que espera que se'ls segueixi escoltant.
En negatiu
Mentre entrevistava també m'han parlat d'esperit crític, un element important en tot, també en el #15M, i per això també m'he interessat per les coses a millorar. Els temes que no van acabar de funcionar bé a les acampades van ser les llargues assemblees, però per sort ja van arreglar-ho en el seu moment creant les comissions. L'estudiant de l'UB em comentava que va despenjar-se del Moviment durant un temps a causa de la saturació que portava a sobre, però que va servir per reflexionar i tornar amb moltes ganes. Des de fora, la Joana diu que no li va agradar la degradació que va patir amb els dies i que no s’hauria d’haver estès tant.
Com heu pogut veure, el Moviment 15M no ha estat una iniciativa que hagi deixat a ningú indiferent, tot al contrari. I ara, un any després, a part de recordar la feina feta, cal seguir lluitant pels nostres drets i per fer d'aquest un món millor. No podem deixar que facin el que vulguin amb la sanitat, l'educació, la cultura, els serveis socials... Ni tampoc que destrossin en un moment la feina feta en molts anys. Perquè per molts cops que desallotgin les places, per molts cops de porra que donin i per moltes vegades que desviïn el tema no ens faran callar! Avui, un any després, segueixo indignat!
Vull agrair molt sincerament als quatre entrevistats l'amabilitat, sinceritat i ajuda que m'han ofert amb les seves entrevistes. Ha estat un plaer fer aquest escrit, un escrit on he après moltíssim i, possiblement, l'escrit que amb més ganes he fet! Gràcies també tots/es qui ho heu llegit i als i les qui també esteu en estat d'indignació! Endavant i feliç aniversari!
La policia ha intentat no deixar celebrar el #12m15m
Des de fora
En Daniel ara mateix viu a Austràlia, i m'explicava que des d'Austràlia la veritat és que la visibilitat és nula, en aquest país no hi ha crisi i pràcticament no hi ha atur. El que veig és el que llegeixo als diaris on-line però tampoc he vist que hagi canviat res des de que va començar tot. També diu que a Espanya ens falta esperit de superació i motivació per tirar endavant.
Un any després
L'aniversari del Moviment ha estat marcat per la revifada que ha provocat aquest després d'uns mesos de molt poca activitat. La visió del #15M un any mateix segons els entrevistats és la següent:
- El dissenyador creu que el Moviment no s'hauria d'haver tranquil·litzat després de les retallades que han fet els governs.
- L'administrativa valora molt positivament la manera com ha continuat la iniciativa i opina que és impressionant la repercussió a molts països del món. També diu que se'ls ha escoltat, però que els que manen, encara que ho fan veure és evident que NO.
- L'estudiant mataronina diu que la dinàmica del #15M ha canviat al ser menys persones que fa just un any, però que algun dia ens tornarem a unir per lluitar i trobar solucions. Dins la meva opinió, aquest dia pot ser aquest mateix aniversari, que ha tingut una gran acceptació.
- Per altra banda, l'estudiant de l'UB fa un balanç molt positiu, ja que va ser un despertar de consciències i de dir "ja n'hi ha prou". També diu que la lluita ha de continuar.
Milers i milers de persones es van concentrar arreu del món. Foto: BCN
En positiu
Seguint fent balanç, els he preguntat què valoren positivament de tot això i la universitària diu que es queda amb l'ambient dels primers dies de l'acampada, ja que estàvem fent una cosa única i érem milers a tot el món. El poder estar en una plaça rodejada de gent debatent i aprenent. La mataronina, en canvi, diu que aquesta experiència em va fer creixer en tots els aspectes i entendre les persones. pararme a mirar sempre que a tot arreu es necessiten solucions, ajuda i debats m'ha fet ser més persona. Molta gent està preocupada pel món i vol fer-hi alguna cosa, i jo opensava que no érem tants. La Joana diu que em va agradar, per sobre de tot, veure tant de jovent, demostrar que no els rellisca tot i són capaços de reivindicar. També diu que espera que se'ls segueixi escoltant.
En negatiu
Mentre entrevistava també m'han parlat d'esperit crític, un element important en tot, també en el #15M, i per això també m'he interessat per les coses a millorar. Els temes que no van acabar de funcionar bé a les acampades van ser les llargues assemblees, però per sort ja van arreglar-ho en el seu moment creant les comissions. L'estudiant de l'UB em comentava que va despenjar-se del Moviment durant un temps a causa de la saturació que portava a sobre, però que va servir per reflexionar i tornar amb moltes ganes. Des de fora, la Joana diu que no li va agradar la degradació que va patir amb els dies i que no s’hauria d’haver estès tant.
Com heu pogut veure, el Moviment 15M no ha estat una iniciativa que hagi deixat a ningú indiferent, tot al contrari. I ara, un any després, a part de recordar la feina feta, cal seguir lluitant pels nostres drets i per fer d'aquest un món millor. No podem deixar que facin el que vulguin amb la sanitat, l'educació, la cultura, els serveis socials... Ni tampoc que destrossin en un moment la feina feta en molts anys. Perquè per molts cops que desallotgin les places, per molts cops de porra que donin i per moltes vegades que desviïn el tema no ens faran callar! Avui, un any després, segueixo indignat!
Vull agrair molt sincerament als quatre entrevistats l'amabilitat, sinceritat i ajuda que m'han ofert amb les seves entrevistes. Ha estat un plaer fer aquest escrit, un escrit on he après moltíssim i, possiblement, l'escrit que amb més ganes he fet! Gràcies també tots/es qui ho heu llegit i als i les qui també esteu en estat d'indignació! Endavant i feliç aniversari!
- Totes les entrevistes al complet, fent clic AQUÍ!
1 comentari:
Quina currada! M'encanta!
Publica un comentari a l'entrada