dimarts, 14 de juny del 2011

Un ajuntament per enterrar, un poble per conscienciar

Fa dues setmanes i pocs dies, com tots sabreu, Mataró va demostrar voler un canvi monumentalment històric desbancant el socialisme de l'Ajuntament i fent entrar tres regidors d'un partit racista de la dreta més ultra que existeix, almenys, a Catalunya i que, incomprensiblement, va néixer a Vic.

Trobo normal que la gent hagi decidit a CiU per governar després de 32 anys socialistes i una campanya desmotivadora per part dels 'vermells'. No pas perquè la meva ideologia tiri cap a la dreta convergent, que no ho fa. I és que a tota Espanya s'està produint un canvi generalitzat.


Però aquest no és el tema que vull tractar avui. Jo volia parlar-vos de qui és realment el partit del senyor Anglada. I també em faig una pregunta: la gent que els ha votat sap què ha fet? Si és així, m'estic començant a preocupar.


Plataforma per Catalunya és un partit liderat per Josep Anglada, un home que, segons fonts trobades a diferents pàgines d'Internet, és un ex-militant de l'organització d'ultradreta franquista Fuerza Nueva durant la transició. A més, en les eleccions al Parlament Europeu de 1989 va ser candidat del partit Frente Nacional, liderat per l'antic capdavanter franquista Blas Piñar. L'any 2003 va crear el partit que actualment encara lidera i que ha aconseguit 67 regidors. A més, l'any 2009 va ser condemnat per agredir a un menor que li havia dit 'fatxa'. A les últimes eleccions celebrades, el seu partit va acoseguir 65.905 vots arreu de Catalunya, dels quals més de 4.000 són mataronins. En el primer vídeo que us he afegit a l'escrit hi ha molta informació sobre els vincles amb PxC i el líder del partit diu clarament que 'porta el franquisme i l'àliga al cor, però que per la imatge del partit, no els convé fer-ho públic'. Segons ell, la majoria d'immigrants a Catalunya 'són xusma, xusma i xusma'. També s'hi veu un cartell del que n'he fet una comparació a dalt. És un cartell del partit 'España 2000', un partit que manté una estreta relació amb PxC i que diu 'En España, los españoles primero', que casualment s'assembla al d'aquestes passades municipals que deia 'Primer els de casa'. També és un partit detractor de qualsevol tipus de catalanisme i, sobretot anti-independentista.

En el vídeo que us deixo a sota hi hia tot de declaracions fetes per Josep Anglada. Jo amb un minut n'he tingut prou per saber que, d'aquí a quatre anys, que ja podré votar, no seran la meva elecció a les urnes.
En fi, realment em preocupa que molta gent no sap a qui vota i que puguin donar el vot a aquesta gent, però em preocupa encara més pensar que, possible i probablement, a Catalunya hi ha quasi 66.000 xenòfobs.
Crec que és un bon moment per començar a reflexionar de cara a les properes, i, de pas, col·locar un gran llaç negre a l'escut de Mataró. Bona setmana!


dimarts, 7 de juny del 2011

Moviment #15M (part II)

En l'anterior escrit ja us vaig donar la meva opinió sobre les acampades i, sobretot, sobre la indignant actuació dels Mossos. Avui vull tornar a tocar el tema perquè ja s'està començant a parlar del futur d'aquest moviment lluny de les places:

Una pancarta a la Pl. Santa Anna "A Mataró hi ha més de 4.000 xenòfobs. Això indigna més"

Gent que va assistir-hi divendres 3 de juny.

El divendres 3 vaig tornar a passar per la Plaça de Santa Anna de Mataró per veure quin ambient hi havia una setmana després del gran èxit aconseguit l'anterior divendres a la manifestació, a la cassolada i a l'assemblea. Primer de tot vaig poder comprovar que pocs sabien per on vindria la manifestació (ho sé per bastants comentaris que vaig sentir de gent que està ficada enmig de l'#acampadamataró). A més, un retard de més de vint minuts va fer desconcertar encara més a la gent que volia assistir a l'assemblea i als/les curiosos/es.

Quan per fi vaig veure que arribaven per La Riera (des de Cerdanyola) vaig dirigir-me cap a ells i vaig gravar un nou vídeo (el d'aquí a sota) i també em vaig adonar que hi havia poca gent i que el missatge que es vol difondre no tenia tanta força. Fins i tot em vaig trobar a dues persones que feia temps que no veia (i que he de dir que em va fer molta il·lusió tornar-me-les a trobar) que seguien la manifestació i inclús elles feien acudits sobre la baixa participació en la segona trobada.
Gent assistint a l'assemblea.

Avui, he sentit i llegit que els indignats estan dividits entre seguir a les places o no, tot i que el lema del dia és que "això no para". Sincerament, ho trobo molt bé, que no pari, però que comencin a enfocar-ho d'una manera diferent. La gent ja no fa cas a les protestes i ja ha s'ha desgastat molt el fet d'estar a les places.

Crec que s'hauria de fer una manifestació multitudinària (planejada ja pel diumenge 19 a BCN i a Madrid) i llavors començar a anar en serio amb la recollida de firmes i amb començar a portar les protestes als tribunals, al congrés, on calgui i on toqui. Perquè una cosa està clara, i és que si segueixen allà no hi faran res. En aquest país, per sort o per desgràcia, si no vas en serio, no et prenen en serio. A més, s'hi han afegit persones que no tenen res a veure amb la protesta i embruten el moviment 15-M.

En fi, jo el que faria és fer una gran manifestació (pacífica i sense aldarulls com fins ara deixant de banda la penosa actuació dels Mossos), després deixar les places netes i buides i començar a redactar texts i portar-los on toca!

És millor acabar amb el cap ben alt que no pas que s'acabi per desgast!

Bona setmana :)


#acampadamataró 03/06/2011 publicat per marti6cat a Vimeo.com
Vídeo sobre la segona manifestació del moviment 15M a Mataró.

dimarts, 31 de maig del 2011

DEMOCRÀCIA REAL JA!

VÍDEO EXCLUSIU A www.marti6.blogspot.com fet per mi sobre les movilitzacions del divendres 27 a la tarda a Mataró:



DEMOCRÀCIA REAL, PACÍFICA I SENSE RACISME!
Avui vull fer un post especial per donar la meva opinió sobre el moviment 15-M, un moviment del que tots n'hem sentit a parlar molt últimament i s'ha convertit en un referent de protesta massiva i, sobretot, pacífica.

Divendres, a primera hora del matí els Mossos d'esquadra van prendre la Plaça de Catalunya a la força amb la ridícula excusa que 'havien de netejar'... Els indignats els van comunicar que 'cada dia s'havia netejat allà sense problemes i que no els havien desallotjat cap dia': totalment cert. Els mossos, tan macos com són ells van decidir començar a pegar durament i donar cops amb les porres als manifestants, que, asseguts al terra amb les mans aixecades, van decidir seguir amb la dinàmica del dia a dia, que era no fer servir la violència en cap ocasió. Tot i així, els ja coneguts com a 'Gossos de Quadra' van usar la força dura i sense pietat contra els joves que eren a la barcelonina. Aquest és només un petit resum de les cinc hores en què els mossos, simplement per tocar els pebrots, van desallotjar amb una brutalitat sinistre la plaça.

A partir d'aquest fet encara més indignant, la Plaça Catalunya es va omplir de gom a gom, com podeu veure a la foto de sobre.

El fet de Plaça Catalunya va comportar que en molts punts de tot l'Estat s'hi organitzessin events especials, com per exemple a Mataró, on s'hi va fer una manifestació amb posterior assemblea i cassolada. La manifestació va començar a Rocafonda, i com que ja sabeu que en sóc veí, vaig tenir la sort de poder fer fotos com aquestes:



Més tard em vaig acostar a la Plaça de Santa Anna, on tot just havia acabat la cercavila i hi havia un ambient totalment familiar i pacífic, amb ganes de protestar festivament amb música de batucada i crits de 'no al racisme a Mataró', fet que em va agradar molt!

Així doncs, amb totes aquestes fotos (les tres primeres de 3cat24.cat i les altres fotos i el vídeo meu), he intentat fer un petit resum del que va passar divendres a Barcelona i Mataró i de pas vull donar el meu suport al moviment 15 M per un canvi a la llei electoral i agrair a tots els indignats per haver sabut protestar pacíficament i amb tantes ganes. Ara només cal que ens escoltin 'els de dalt'!

divendres, 27 de maig del 2011

Molt aviat...

DEMOCRÀCIA
REAL
PACÍFICA
I SENSE RACISME!
 Avinguda Amèrica, divendres tarda.
 c/ St. Francesc d'Assís, divendres tarda.
Pl. Santa Anna, divendres vespre.

Ben aviat, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir!

divendres, 20 de maig del 2011

Jo sí sé el que vau fer: un gran programa



Viva SLQH!!
l'equip inicial del programa

El 30 de març del 2006 va néixer un programa que marcaria un abans i un després en la història de la televisió. Un programa que donava inici a les emissions regulars de La Sexta, un programa que faria televisió d'una manera diferent: sense mentides, mostrant la realitat, enrient-se dels programes de premsa rosa, parodiant programes de televisió que tenien èxit tot i fer 'telebasura'. Un programa que va crear el seu propi estil d'humor i va fer que La Sexta tingués el seu lloc en el panorama nacional.
Va ser un programa d'èxit que va començar emetent setmanalment els seus programes i, en motiu del seu espectacular èxit, va convertir-se en un programa de sobretaula (franja a partir de les 15.30h aprox.). Un programa desenfadat que no volia mal a ningú, sinó que volia trobar l'humor a quasi tot.
Es diu que gràcies a aquest programa en va acabar un altre, el famós 'tomate'. Aquest va ser un programa molt criticat, i m'atreveixo a dir humiliat, per part del de La Sexta. Així començava una picabaralla entre les dues cadenes: una de gran que tancava el seu programa estrella i una de ben petita que tocava el cel amb un programa d'humor. En aquesta petita gran guerra, Telecinco va denunciar a La Sexta per 'desprestigi i violar la propietat intel·lectual' i a partir de l'11 de novembre del 2008 no podria emetre imatges d'aquesta cadena.
SLQH, creadors de grans paròdies i sketchs.

Després s'hi van sumar Cuatro (desembre 2008), Telemadrid (desembre 2009) i Antena 3 (7 de juny del 2010). Per culpa d'aquestes múltiples prohibicions, demandes i multes el programa va haver de re-inventar-se. Fet que va costar, però va quallar els primers mesos.
A finals del 2009, el programa va anunciar que la seva reportera estrella, Pilar Rubio, marxava a treballar a Telecinco, la cadena enemiga. Sempre des del bon rotllo, però des de llavors l'únic contacte públicament a estat a través de Twitter, ja que els ha evitat pel carrer (ordres de T5). A principis de 2011, Ángel Martín, el co-presentador del programa i un dels pilars d'aquest, abandona també el vaixell en un moment en què les audiències ja no eren favorables.
Tot l'equip, en el seu últim dia
El 29 d'abril d'aquest any van celebrar el seu programa 1.000, una xifra molt esperada. Tot i això, no van arribar molt més lluny, ja que 5 programes després anunciaven el seu comiat.
En el seu programa 1.010, l'últim, el que per mi ha estat el millor programa d'entreteniment de la primera dècada del s.XXI, deia adéu. Un adéu esperat però no desitjat. Un adéu que acabava amb el mite.
Archivo:Careta final SLQH.jpg
Últims 5 segons del programa, homenatge de la cadena

Avui, Sé lo que hicisteis ja és història, però els seus components i el seu esperit innovador i especial sempre quedarà en la història de la televisió. En la història d'un programa que ha guanyat:

  • 3 premis ATV
  • 1 premi Elegance
  • 2 premis Zapping
  • 1 micròfon d'or
  • 1 premi Cambio 16
  • 1 premi de la Plataforma per la Televisió de Qualitat
  • 1 premi ATA
  • 1 premi Festival Internacional de TV y Cine Histórico del Reino de León
  • 2 TP d'or
  • 1 premi Kapital
  • 1 premi Must!
A més de 13 premis a nivell personal.
I per acabar, gràcies SLQH per fer de l'error un art, gràcies per alegrar tants i tants dies, gràcies per tot!
La presentadors, Patricia Conde, acomiadant-se de l'audiència.

dimecres, 11 de maig del 2011

Camí a Wembley... 19 anys després

Com bé ja sabeu, el Barça tornarà a disputar una final de la Champions, la competició amb els millors equips europeus. La jugarà contra el Manchester United, igual que fa dos anys a Roma.
Després d'una temporada prou dura, amb cinc clàssics (quatre seguits), però sempre amb superioritat davant rival, el Barça arriba un cop més al més alt. I és que aquest any els de Guardiola guanyaran la tercera lliga consecutiva, la 21ª pel club. També han arribat a la setena final de la Champions de la història i podrien guanyar-ne la quarta de la història del club. Si el Barça guanyés aquesta final seria la segona copa d'Europa que hi guanya a Wembley (1992, la primera pel Barça i 2011). Amb unes dades excel·lents, un cop més l'equip català es consolida com a millor equip. I sens dubte, l'equip revelació del segle XXI. I és que en l'actual segle, el Barça ha guanyat, de moment, dues Champions, una supercopa d'Europa, tres copes Catalunya, quatre lligues (més l'actual), una copa del Rei i quatre Supercopes d'Espanya. A més de 25 trofeus a nivell personal. Recordeu, només en el segle XXI!!!
I les estadístiques parlen per si soles: (actualitzades l'11 de maig):
Així doncs, ja teniu la resposta de per què el bloc d'en Martí i la mare que el va parir és presidit per un encapçalament especial! Força Barça!

diumenge, 10 d’abril del 2011

Temps de canvi...

Arriba la primavera. Canviem de roba i desem l'abric i la bufanda. Treiem ja la màniga curta i les ganes de sortir al carrer. De passar-nos-ho bé, de riure.
Cada quatre anys, però, aquest canvi no és potser tan agradable per alguns/es. I és que en comptes de passar moltes hores fora de casa passejant o prenent un gelat, no tenen més remei que passar-les treballant. I aquest cop més que mai.
Sí, estic parlant de la campanya electoral per les eleccions municipals. Dic que aquest cop cal treballar molt més per part d'uns que fins ara potser no els calia tant. N'hi ha que se n'acaben d'adonar que després de 32 anys, potser anar tan de sobrat com s'ha fet sempre no és la millor opció. Cal treballar, i molt per aconseguir renovar el contacte. Ja ho van avisar les municipals del 2007 amb el cop amb menys regidors guanyant unes eleccions. L'últim avís el van donar les eleccions a la Generalitat de Catalunya. I és que a Mataró els socialistes només van guanyar a Cerdanyola Nord... Quan s'havia guanyat sempre quasi a tot Mataró.
El millor per tot això és renovar-se de veritat, cosa que no han fet. Tal i com es veu a les llistes vermelles, el que s'està fent és un pas enrere, tornant amb gent que va marxar i que no se sap si estan tan contents/es de tornar...

I el pitjor no és no obrir els ulls, sinó no voler obrir-los i posant-se en marxa per donar-ho tot i que la gent torni a confiar amb ells. Ara, però, potser és massa tard. Ja no val la pena a un mes i mig de les eleccions portar gent que no en té ni idea a fer la feina que no fa ningú més (o que no es deixa fer a qui toca per un 'càstig' per no compartir opinions). Això no és que ho digui algú, ni que jo ho senti per aquí i per allà, sinó que és que ho he vist amb els meus propis ulls!
I és que el que està passant al Partit Socialista tan a nivell espanyol, com a català, com a mataroní, és que es dóna més importància als mal rotllos interns que no pas pel que toca, que és lluitar per l'Ajuntament i just després de, possiblement, perdre'l, començar a lluitar amb intensitat pel Govern Espanyol.
I mentrestant, els que reparteixen globus el cap de setmana a Santa Anna ja estan actuant per donar la campanada. Mentrestant, l'esquerra i la dreta, discutint sense parar, van perdent cadires per moments.

Un exemple potser no tan insignificant és l'enquesta del Tot Mataró de la setmana passada:

També m'agrada, però, és que la gent ja se n'adoni a qui va votar, i és que no fa tanta gràcia que retallin la sanitat pública, i l'educació, i totes les infrastructures públiques que retallarà el govern de centre-dreta d'Artur Mas i la seva gent amb diners. (enquesta Tot Mataró d'aquesta setmana)

diumenge, 13 de març del 2011

Mataró: neta?

Ja fa unes setmanes que trobo que Mataró no està tan net del que era habitual. El camió de la brossa no passa cada dia, al terra hi ha molts papers, plàstics, brosses vàries... També me n'he adonat que les fulles que cauen ningú les recull i que aquestes boletes dels arbres les trepitjo contínuament. Però el que més m'ha cridat l'atenció és els malabars que he de fer per no trepitjar una "defecació" de gos pel carrer. Jo us asseguro que sempre la cullo quan trec a passejar al meu gos, però també m'he sorprès al veure que a les papereres de gos no hi ha bosses per collir els excrements (per dir-ho d'una manera "fina"). I és que molts es deuen haver quedat parats al veure que l'Ajuntament de Mataró ja no es preocupa des de fa mesos de que hi hagi bosses. No n'hi ha mai: ni a dos quarts de vuit, ni quan vaig a l'institut, ni a les dues quan torno, ni a les tres quan torno a marxar, ni a dos quarts de cinc que torno. Ni tan sols quan el trec a passejar a les vuit del vespre. Però el pitjor és que no veig escombriaires que recullin les caques que deixen els ciutadans menys cívics. I us ben asseguro que és molt trist veure que la caca que vas veure ahir segueix avui al mateix lloc.
I puc demostrar el que dic amb aquestes fotos:
Nou Parc Central - 10/03/2011
Carrer del Salvador (Cementiri de l'Esperança) - 11/03/2011
Avinguda Amèrica (alçada números 25-48)

Així doncs, em permeto preguntar-me si l'empresa Mataró Neta hauria de canviar el seu logotip de la següent manera, i és que qui digui que el que he escrit no és veritat, us ben asseguro que s'equivoca... Cada dia costa més trobar escombriaires. És com buscar a Wally.

dijous, 10 de març del 2011

Diumenge...

Fa temps que Mataró està més brut del que era habitual. El camió de la brossa passa menys, hi ha més fulles, papers, plàstics i d'altres al terra. Però el que més m'ha cridat l'atenció des del desembre de 2010 ha estat les papereres de caques de gos sense bosses. Això es nota, i molt, al terra.
El diumenge, demostraré al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir la reflexió que acabo de fer.

I és que una cosa és retallar pressupost i una altra molt diferent tenir Mataró tan brut.

divendres, 11 de febrer del 2011

Ell també és el meu candidat!

Ell és el meu Mataroní de l'any. L'he votat cada dia que he pogut i podem dir que he estat un dels i de les impulsors/es de la seva "campanya" pel títol.
Gran solidari:
President d'EPMA solidària i impulsor de grans projectes com l'exitosa Caminada per l'Alzheimer i "Salvando el Nido", un projecte que ja és un fet a Nicaragua. I és que gràcies a aquest gran home molta gent, i m'hi incloc, hem après a ser solidaris, a fer feina. A ser millors persones i gaudint mentre treballem per millorar el món.


Gran persona:
A més a més, en Ciller és un home amb qui pots comptar en els bons i mals moments, un home que sap escoltar i sap parlar. Un home que sempre té un consell i sempre té la paraula indicada pel moment indicat. Un home de paraula. Una gran persona.

A mi, sincerament, m'encantaria que guanyés, però ja tinc clar que, ell, és el meu mataroní de l'any!

dimecres, 9 de febrer del 2011

DISSABTE...

Telecinco + CuatroL'estranya fusió
al bloc d'en Martí i la mare que el va parir!
EL DISSABTE!

dijous, 3 de febrer del 2011

Una grande y... ¿libre?

Bona tarda. Avui el bloc torna a posar-se en marxa després d'un temps en stand-by. M'agradaria començar aquest escrit dient-vos que aquest post comença una nova etapa al bloc. Una nova etapa on comentaré i diré més la meva sobre temes d'actualitat i és que, bàsicament els meus escrits es basaran en l'actualitat: notícies, esports, declaracions, comentaris... Doncs ja informats, benvinguts un cop més!

Una grande y... ¿libre?


Com és ben evident, la campanya electoral (o camp de batalla) està ben començada. Els senyors del PP s'hi han lluït des de només començar aquest 2011. Des de la idea d'Aznar de fer una Espanya sense barreres ni fronteres, vaja, eliminant els governs autonòmics i, per tant, donar menys poder a les comunitats reprimint la paraula del poble.

La meva pregunta és: Si Catalunya i el País Basc no fóssim "tan radicals i separatistes", els hi interessaria això? Doncs no. Amb tot això el que volen és tenir controlades a les comunitats autonòmiques com titelles, sobretot "a les que aspiren a ser mini-estados". Aquest partit que, ho vulguem o no, acabarà governant, em recorda molt a la famosa frase que titula aquest escrit. Però, he posat la paraula "libre" entre cometes perquè he fet una petita reflexió:
Si ens volen tenir així de controlats, es pot dir que aquest país arribarà mai a ser lliure?


Per altra banda, el PSOE està més pendent d'un tema ja assegurat: dimitirà ZP? Està claríssim que no. Ja l'estan deixant cobert de glòria amb les paraules que li han deixat perquè marxi per la porta gran. El que hauria de fer ara mateix el PSOE, i sobretot el PSC, és defensar el poder del poble, de la gent. Cosa que jo associo a les comunitats autònomes. I, per tant, plantar cara i parar els peus a una dreta cada dia més extrema. Una dreta que s'alimenta criticant al govern en comptes d'ajudar-lo, de col·laborar, de donar idees i deixar de dir que no tot el dia. Evidentment, amb l'ajuda d'Intereconomía, Veo7 i d'altres cadenes que administra la dreta espanyolista i m'atreveixo a dir anti-catalanista. I ho demostren amb exemples com el de recórrer tant com sigui possible qualsevol llei que doni importància alguna al català i, evidentment, a l'Estatut que vam votar els catalans i les catalanes ara ja fa cinc anys.

I mentrestant, TV3 es preocupa més de si en Mas va a pendre un cafè o un cacaolat amb reportatges d'una campanya post-electoral i fer actes polítics amb l'excusa del llibre de Pilar Rahola que defensar Catalunya amb reportatges com els de Jordi Évole (el Follonero), que, de moment, és el que està donant un cop de puny a la taula amb grans reportatges i experiments (com per exemple portar a Carlos Fabra a Arenys de Munt, el primer poble amb un referèndum independentista).
En fi, l'esquerra hauria de tornar-se a aprendre la lliçó que parla dels seus principis en què defensaven el poble i no la cadira en un ajuntament o un parlament. I per altra banda, els que diuen ser molt d'esquerres es converteixen en dreta quan es preocupen més de fer-se una foto amb una pancarta okupant una oficina de T-R-E-B-A-L-L-A-D-O-R-E-S! que no plantant cara als que diuen que els catalans som nosequè o nosequantos. Si lluitéssim junts, ho aconseguiríem. Però això, per molts i moltes que prometien molt en el seu dia és una pèrdua de temps. I els polítics, tal i com he dit, els importa molt el seu 'trono'. I als que aspiren a ser-ho, els preocupa encara més ser prou "bons nanos" com per entrar a les llistes.
Visca Catalunya i els catalans i catalanes treballadors/es i lluitadors/es!

Per tancar l'escrit, vull donar les gràcies a Alícia Romero per lluitar realment per Mataró i pels que hi vivim i desitjar-li el millor allà on sigui! També vull demanar respecte a l'hora de comentar tal i com jo ho he fet. Gràcies i fins el proper escrit d'aquí a una setmana.

diumenge, 23 de gener del 2011

A PARTIR DEL FEBRER...


El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir torna al febrer amb la meva opinió sobre la pre-campanya electoral i de la fusió Telecinco-Cuatro, una crítica del musical "Billy Elliot", que vaig veure a Londres fa una setmana, un repàs de la lliga BBVA i molts altres posts.

El 2 de febrer...
TORNA
EL BLOC D'EN MARTÍ
I LA MARE QUE EL VA PARIR!

dissabte, 1 de gener del 2011

FELIÇ ANY NOU!


LA GUERRA HA ACABAT

Avui ja és Nadal,
el dia ha arribat,
el vell any ens deixa
i el nou treu el cap.

Avui és Nadal
i estic tan feliç,
com els vells i els joves,
els pobres i els rics.

Tinguem bones festes
i tots un bon any
que esperem que sigui
millor que els passats.

Avui ja és Nadal
pels negres i els blanca,
pels grocs i pèl-roges,
parem els combats.

Tinguem bones festes
i tots un bon any,
que esperem que sigui
millor que els passats.

No més guerres, si ho volguéssim,
no més guerres, la-la-la-la.

La guerra ha acabat (War is over - John Lennon (Traduïda i adaptada)).

diumenge, 19 de desembre del 2010

D'un dia per l'altre


Veig a la tele que TV3 dedica aquest any la seva Marató Solidària a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Potser semblaré un inculte dient això, però el primer que em passa pel cap és dir "i què és aquesta malaltia?". Ho vaig preguntar a la mare que em va parir i m'ho va explicar, però jo en volia saber més, i és que m'agrada saber les coses per molt dures que pugin ser. Llavors veig a la tele que la mateixa cadena prepara un reportatge sobre persones que porten cadira de rodes, explicant les seves vivències, la seva resposta a la discapacitat, la seva vida diària, els seus sentiments. Llavors em poso a pensar... I arribo a una conclusió no massa sofisticada, però amb la que puc aprendre moltes coses i desenvolupar l'empatia que puc tenir de cara als altres: Aquest reportatge s'ha de veure. La mama diu que sí. Tot correcte.

Dijous, 22:00h: ja em trobo preparat per mirar el reportatge, que dura una hora aproximadament. Hi ha un reportatge a fons sobre un noi jove que fa poc que ha tingut un accident de trànsit. Es veu com s'esforça a l'Institut Guttman, com el deixa i com s'enfronta a un gran repte: la seva nova vida quotidiana (les obres que fan a casa per fer-la accessible, com ho afronta amb parella, com es treu el carnet de conduir...). I així fins a un any de seguiment de la seva vida, les seves reaccions i la seva implicació demostren que és un noi valent i fort.

Alhora, anaven tractant diferents temes (amor, sexe, relacions amb els fills, la reacció dels companys de feina i dels familiars, el canvi d'estil de vida...). Aquests temes els comenten altres lesionats medul·lars recordant quant els va costar superar-ho psicològicament per culpa de la frase: "ja no podré tornar a...". Però al final tots se n'han adonat que és millor intentar buscar solucions i, tal com ho va dir un d'ells: "no menjar-se el coco".

Evidentment, a mi se'm passa pel cap una reflexió aterradora: "I si em passés a mi...?". Començant per anar a l'institut, a moure'm per Mataró, per Barcelona, pel món... per les dificultats diàries, perquè sé que hi ha gent molt dolenta en aquest món. Però... i a mi què! Hem de tenir ben clar que hi ha un dret i deure que diu que tots som iguals i que ens hem de respectar i estimar sense discriminacions de cap tipus siguem com siguem!

Així doncs, estic molt content de que avui, diumenge 19 de desembre, es faci una iniciativa com La Marató, la qual li dono tot el meu suport! Bona setmana!

divendres, 3 de desembre del 2010

Uns millor que d'altres

Bé, com ja deveu saber, últimament el panorama d'actualitat està un xic regirat...
Començant per el tema de les eleccions, continuant amb el Barça-Madrid i els seus derivats i acabant amb el tema de la solidaritat, la qual espero que la crisi no l'afecti. Així doncs, com que hi ha tants temes, millor ordenem-ho:

Post-eleccions 
Després de la baixada triomfal del PSC a les eleccions, el senyor Montilla s'ha negat a ser el cap de l'oposició i el millor que se li ha acudit és sortir pitant. Aquí, senyor Montilla: cagada pastoret! Un bon socialista que diu defensar el seu partit i el seu país és en els pitjors moments quan hi ha de ser, quan ha de sortir en nom dels socialistes i dels que defensen les seves idees. A més a més, sense tenir el valor de renunciar al seu escó en el moment que va anunciar que no es presentaria al següent congrés del partit. Ho sento, però aquí el senyor Montilla, com a socialista i catalanista tal i com es defineix, crec que no ha actuat bé, encara que no he estat en cap moment a favor de la seva candidatura. Com a no-guanyador de les eleccions, el seu deure era donar fe als que van confiar amb ell el diumenge passat i defensar-los. Sense ser com el PP a tot arreu (criticant a tothom), però sí recolzar al govern de Mas quan calgui i aconsellar, donar opinió i suggerir quan no n'estigui d'acord. Ho repeteixo, senyor Montilla, vostè m'ha fallat.

Per alta banda, els socialistes de debò (que n'hi ha de ben pocs últimament, almenys, dels que manen) ja han demanat grup parlamentari propi del PSC al Congrés dels diputats, un grup parlamentari que el PSC ja va tenir i que els Iceta & Co es van encarregar de destruir. Perquè us feu una idea, avui en dia el PSC forma part del grup parlamentari del PSOE, del qual els socialistes de debò (que en són molts, però no els deixen manar) no se'n senten identificats. Aquí, l'Ernest Maragall, l'Antoni Castells i la Marina Geli crec que han estat molt encertats.
I és que el PSC i el PSOE cada dia són més diferents encara que els que manen volen que sigui al revés i fan tot el possible perquè així ho sigui.
El PSC és un partit català i catalanista, per molt que no es vulgui. I és que el millor és que ells es defineixen així. Llavors, què coi hi fa un partit catalanista en un partit cada dia més de centre? Jo no ho se.

I tot això que us dic, es pot resumir perfectament en una frase de Maragall que he trobat a eldebat.cat:
"el PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l'autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana a ser víctima propiciatòria"
Així doncs, tampoc estaria gens malament que els catalanistes del PSC tinguessin tan de pes polític com tenen avui en dia el sector espanyolista del partit i d'altres a les llistes catalanes i, atenció, a les mataronines també. Tot i que el que seria just és que a Catalunya, el catalanisme fos preferent a l'espanyolisme.

 El chorreo
Impresionante, apocalíptico! Marivilloso, espectacular, me he emocionao al verlo!
La veritat és que hi ha moltes frases de l'APM? que podria utilitzar per definir el partit del Barça contra un tal Madrid que crec que juga a tercera regional (o almenys això em va semblar).
No tinc prou espai per definir-ho tot, així que només us deixaré amb un muntatge fet per mi.

La Marató de TV3 2010


Un any més, la Fundació La Marató de TV3 posa en marxa el que ja és un clàssic: La Marató. Aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Crec que una manera de posar el meu granet de sorra és posant publicitat d'aquest programa solidari, del qual ja podem participar trucant al 905 11 50 50 o si voleu tenir més informació per saber com col·laborar a diferents llocs del territori català i de diferents maneres a: www.tv3.cat/lamarato. Aquest any ja han anunciat un gran èxit d'activitats i participació amb més de 1.000 activitats arreu de Catalunya. Seguint la moda actual, faran un flash-mob.
A més a més, aquí us deixo el programa d'activitats per la Marató al Maresme: http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme/ 

Per acabar, m'agradaria deixar ben clar que per tota la informació donada m'he preocupat d'estar informat correctament a través d'informacions que he llegit a diaris digitals, he vist als telenotícies i d'altres fonts d'informació. Si algú té algun problema amb la meva opinió, m'agradaria que m'ho fes arribar amb tot el respecte possible, tal i com jo he tractat els tres temes dels quals he parlat.
Moltes gràcies. 6marti@gmail.com