Ara o mai

Estudiants protestant al C/Isern (Mataró). Foto: Twitter

Avui, com bé sabeu, estem vivint una vaga general. Una vaga contra la reforma laboral en la que el Govern Rajoy permet als empresaris acomiadar als seus treballadors i treballadores sense cap motiu i abaratint-lo a la meitat. Sembla mentida la facilitat que han tingut per destrossar la feina que tants anys va costar aconseguir. Avui és dia per reclamar els drets que corresponen a la gent que treballa. També hem de pensar que això que diuen "que és temporal" no ens ho hem de creure pas, creieu-me que ens costarà molt tornar-ho a aconseguir, i més amb un govern d'una dreta cada cop més ultra. Per sort, esperem que els resultats no tant aclaparadors a les eleccions andaluses signifiquin el començament de la davallada dels populars. També espero que, després de la gran retallada que se'ns ve a sobre de cara als següents dies sigui la gota que vessi el got perquè la gent deixi de confiar amb els que els van prometre no baixar les pensions, ni retallar la sanitat i l'educació pública, entre d'altres coses, i que han acabat fent. Com es nota qui té diners i qui no en temps de crisi. També s'ha de pensar en el futur, el futur com a treballador que ens tocarà viure als que vindrem el dia de demà i que ens trobarem el panorama ben fotut.

I avui, com sempre passa, el ball de números comença a semblar un acudit. I encara serà més bèstia quan es parli de les manifestacions d'aquesta tarda i dels assistents. De moment, a Mataró, segons Capgròs, unes 500 persones han protestat a les portes de l'Ajuntament, on diferents grups de treballadors i estudiants han anat arribant des de diferents punts de la ciutat.

Bé, doncs com podeu entendre, estic completament a favor d'aquesta vaga general, que crec que no serà la única amb Rajoy com a president. Hagueu fet vaga o no, el que està per caure no agradarà gaire. Així, mai sortirem de la crisi, tot al contrari: els rics més rics i els pobres més pobres. Ah, clar, que és el que volen!

LA VAGA EN 10 TWITS:

Litvinenko, l'home que en sabia massa

Avui pràcticament m'estreno parlant d'un govern que no sigui el mataroní, el català o l'espanyol. He decidit parlar del govern rus, el Govern Putin. I és que fa més o menys una setmana un professor ens va estar comentant el cas d'un periodista pressumptament assassinat pel govern rus pel sol fet d'haver investigat les irregularitats d'aquest equip.
Alexander Litvinenko va morir el 23 de novembre del 2006. La seva mort va ser molt polèmica, ja que en menys d'un mes va passar de ser un periodista amb la seva vida a un home calb sense forces ni per tant sols ingerir aliments que va morir injusta i dolorosament. Li van injectar poloni, un radioactiu que forma part d'altres elements com l'urani. Aquest verí li va proporcionar una ràpida reacció des del dia que se li va injectar, l'1 de novembre del mateix any. Però per què Putin se'l va voler treure de sobre?

 

Litvinenko abans i després de ser enverinat.

Doncs està molt clar, Litvinenko va ser un home que va buscar les pessigolles als de Putin. De fet, l'any 2000 va haver d'abandonar Rússia i es va exiliar al Regne Unit, on va ser molt ben tractat. Des d'allà va escriure dos llibres criticant a aquell govern que ja havia intentat treure-se'l de sobre abans. A Rússia va escriure articles que demostraven irregularitats per part de Vladímir Putin i els seus i va haver d'amagar-se vàries vegades per no ser capturat.
La mort d'aquest home es va produir tres setmanes després de ser enverinat en un hotel de Londres en una reunió amb dos ciutadans russos, els qui li van injectar el poloni. El més bèstia de tot això és que poques setmanes abans havia mort assassinada la periodista Anna Politkóvskaia, una dona que també havia criticat durament al govern rus.
Aquests dos fets van ser la gota que va vessar el got de les relacions entre els governs britànic i rus que, des de llavors, no estan en bona sintonia. He de recordar que Litvinenko va ser acollit a Londres amb l'ajut del govern britànic tot i ser rus. També vull recordar que Putin acaba de renovar com a president de Rússia després de demostrar-se que hi va haver persones que van dipositar fins a deu vegades una papereta a favor del president. Alguns van sortir al carrer, però la resta segueix sense reaccionar sota la dictadura de Putin.

 

Per acabar, m'agradaria deixar una frase que forma part del fragment que Alexander Livinenko va fer escriure  al seu millor amic dos dies abans de morir dirigint-se al senyor Putin. Trobareu l'escrit sencer (8 línies que val la pena llegir), fent clic aquí.

"Podrà aconseguir silenciar-me, però tot silenci té el seu preu. Ha mostrat vostè ser tan bàrbar i despietat com afirmen els seus crítics més durs. Ha mostrat vostè no tenir respecte per la vida, la llibertat o cap valor de la civilització."

Amb aquest escrit vull fer saber què passa a Rússia amb el govern actual. Bona setmana!

Fer esplai

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d'altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l'esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

 

Foto: Esplai Garbí

Gràcies a l'esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m'he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L'esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l'esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te'n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t'oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l'ajuda dels que t'envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l'esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l'hora de dedicar temps lliure a preparar hores d'activitats.
Molts cops m'han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs 'sí', sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l'esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l'esplai des d'un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l'esplai que he tingut jo els últims nou anys.

 

Cartell dels 30 anys del Garbí i logo d'Esplac.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.
Aquest curs l'esplai que m'ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d'aquí a poc celebrarem la trobada general d'esplais que formen part d'Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Vídeo: Esplai Garbí (15/05/2004)

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l'experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit :)
Jo torno dijous amb un escrit sobre Litivenko, l'home assassinat pel Govern de Putin. Fins llavors!

Ole tu!

Ja no és cap novetat que l'espanyolisme no pugui viure sense atacar el catalanisme. Les pedres contínues que ens són llançades atacant-nos i deixant-nos com la pitjor comunitat autònoma en tots els aspectes comencen a cansar, i avui el meu objectiu és mostrar com i per què ens estem cansant.

(Portada El Mundo 29/12/2010 - Foto i peu de foto)

PROBLEMA

Es barregen masses fets alhora: futbol, ideologies, lloc de residència... Ni tothom a Catalunya és independentista ni tothom és del Barça. I aquests tòpics, juntament amb la propaganda i campanya que en fan els mitjans d'ultra-dreta fan que l'odi cap als catalans i bascos vagi en augment de portes enfora. Com és possible que en una connexió en directe al telenotícies d'Intereconomía es parli de les manifestacions a València contra l'actuació policial dient que hi havia radicals de tot tipus: catalans, bascs... ? I el més gran problema és que ningú fa res per parar-los els peus, ja que hem pogut comprovar com se les gasten. A més, és un tipus de premsa podríem dir que és imparcial, ja que critica al govern i a la oposició (tot i que uns abans del 20N i els altres després :P)

 

Aquests mitjans són insostenibles econòmicament i van néixer per atacar al PSOE a través de la TDT Party

CONSEQÜÈNCIES
L'enfrontament i la radicalització dels bàndols catalanista i independentista (que no són el mateix) amb els espanyolistes i anti-catalanistes (que tampoc són el mateix). Tot i així, això fa que una persona que abans no li feia res formar part d'Espanya s'estigui plantejant l'opció de com seria una Catalunya independent. I és per això que avui en dia la meitat dels catalans i catalanes votarien sí en un referèndum vinculant sobre aquest tema. I la xifra va en augment, i amb un govern com el de Rajoy en que serem una comunitat que serà de tot menys autònoma la cosa seguirà augmentant. A més, quan hi ha estudis que demostren una Catalunya sostenible econòmicament parlant que donen suport a una hipotètica independència encara ens fa pensar-hi més. Fins i tot un andalús al programa 'Salvados' durant l'entrevista al President Pujol va reconèixer que seria una bona opció el fet d'una Catalunya fora d'Espanya.

 

Entrevista a Pujol a 'Salvados', La Sexta (Foto: El Terrat)

SOLUCIÓ
De solució només n'hi ha per via penal, i ja veiem qui mana i quant triga la justícia. I quan arriba ho fa fatal (per exemples, fer clic aquí). No és qüestió de fer callar a diaris com ABC, El Mundo i cadenes com Intereconomía o la COPE, sinó posar límits al respecte i a la dignitat d'un país i una cultura que mou a milions de persones.

Bé, després d'aquesta petita reflexió us anuncio que diumenge (demà passat), sortirà un nou escrit i que n'hi ha un que té a veure amb el que acabeu de llegir que s'està començant a cuinar. Ja us n'avançaré més :P
Que tingueu un bon final de setmana!!

Un milió de cicatrius

Un millón de cicatrices - El Canto del Loco (Personas, 2009)

Després de tot, d'haver lluitat per una felicitat impossible, d'haver volgut arreglar masses coses que ja estaven destrossades des de feia massa temps i que no vaig veure, d'haver intentat que en aquell camp de roses no hi hagués les espines que després em vaig clavar i que em van fer aquest milió de cicatrius del que avui us escric, per fi puc dir que tinc el que vull. No vaig aconseguir els meus objectius, ja se sap que la felicitat absoluta no existeix, però he pogut obrir els ulls i veure que era impossible i que la lluita que tant vaig suar va ser inútil. Avui per fi puc dir que sóc feliç i que tinc el que necessito, tampoc demano més.
Tot i que ho ha volgut semblar, voler estar tranquil no és cap delicte. El que hauria de ser delicte és quan hi ha una contradicció aliena a tu que decideix dedicar la seva vida a intranquilitzar-te i a no respectar els   teus valors. També ho hauria de ser quan veus que aquella lluita que tant havies suat es converteix en la cosa més fàcil del món. Per sort, veus que aquella operació que vas abandonar resignat i que de sobte s'ha convertit en el fet més fàcil, veus està rodejada d'una esfera fosca.

No se si serà tot això que m'ha fet el milió de cicatrius, però ara puc assegurar que sóc feliç i que tinc una preocupació menys. Tampoc se si serà bo o dolent, però això ha fet que sigui un escut, una barrera al cor amb aquest tema, tal i com diu la cançó (lletra).
Per aquest motiu em vaig menysprear i vaig estar molt trist, passant-ho fatal i perdent el nord. I em pregunto per què vaig donar tantes voltes al tema, però prefereixo pensar que no m'he quedat amb el que jo vaig voler, però puc dir que estic satisfet.
Una situació a la vida que m'ha fet fort a canvi de treure'm una part de mi, una part que no necessito tant com pensava. El resultat: que m'he quedat amb la part més important de mi i que sóc feliç amb el que tinc, i tot i que la contradicció aliena segueixi perseguint-me puc tirar endavant i preocupar-me per altres coses que signifiquen més per mi.
Per acabar, recomanar-vos la cançó amb la que m'he basat en aquest escrit. Trobo que El Canto del Loco relata la meva vida en moltes cançons i una d'elles és aquesta. Tornaré a escriure sobre actualitat en el següent escrit, que serà publicat dissabte aquí, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir, Un bloc que té nou logo! Fins llavors! :)

Estrena morena!

Avui El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir està d'estrena, ja que estrenem nou logo evolucionant l'anterior i que espero que us agradi. També renovem la pàgina de Facebook incorporant-hi la nova cronologia, que dóna una imatge més visual a la pàgina!
Així doncs, queda presentat el sisè logo de la història d'aquest bloc, que el setembre d'enguany celebrarà el seu sisè aniversari. A més, us recordo que també teniu disponible la versió per mòbil d'aquest bloc, podeu provar-ho des dels vostres smartphones.
Per acabar, anunciar-vos que torno dimarts amb un escrit anomenat "Un milió de cicatrius". Fins llavors!

Ensenya la llengua!

Ja ho sabeu, jo sóc molt defensor del català i de la nostra cultura aquí i arreu del món, però això no vol dir que la resta de llengües em siguin igual, ja que, tal i com estem, no està mai de menys aprendre idiomes com el castellà, que es parla a Sud-Amèrica i a moltíssims llocs. També l'anglès, que es parla pràcticament a tot el món.

Jo he tingut la sort de poder aprendre, amb més nivell o menys, aquestes dues llengües a més del català, una sort que fa trenta anys no es tenia i que avui en dia està provocant molts problemes a l'hora de trobar feina, ja que la gent més jove sap més idiomes, sigui perquè els han estudiat als centres o bé els han après en acadèmies d'idiomes. I és que les acadèmies, igual que les escoles d'adults, estan molt sol·licitades ara mateix per poder incloure més aspectes al currículum i així trobar feina més fàcilment.

Tot i així, no tot és tant fàcil com sembla. Les empreses no estan disposades a contractar massa gent, fet que provoca que molta gent i molt jove se'n vagi a altres països a trobar un bon lloc de feina amb uns bons estudis, com ara el meu germà, que ha pogut comprovar la diferència a l'hora de trobar feina aquí que a Austràlia. També és cert que de cara a les properes generacions encara serà més difícil, ja que el xinès serà un idioma que s'haurà d'estudiar a les escoles i viurem en un món cada cop més internacionalitzat i sense fronteres, pel que serà tant fàcil trobar feina a una persona d'un altre país que a una persona d'aquí. Ens agradi o no, hem de reconèixer que actualment no és així.

Emilio Botín no sap anglès i cobra bé, però no és un bon exemple

Ja us ho dic, jo he tingut la sort de poder aprendre anglès a l'escola i d'acabar de perfeccionar-lo a l'acadèmia en un grup més reduït que ens permet millorar més ràpidament. També és veritat, segons un estudi, que els alumnes que aprenen anglès fora d'un centre educatiu com a activitat extraescolar tenen més facilitat a l'hora d'estudiar o memoritzar coses.

Tant de bo tot fos més fàcil i no hi hagués cinc milions de parats, però aquesta és la situació en la que vivim i en la que viurem uns quants anys més i el món ens obliga a millorar i renovar. Recomano moltíssim aprendre idiomes i participar en experiències que t'obliguin a comunicar-te en un altre idioma com jo he fet a diferents intercanvis amb alemanys, algerians i francesos.

Així doncs, ja teniu una opinió meva més, torno dimecres amb un nou escrit. Fins llavors :)

Tancat per reformes

Com ja és costum, quan entra un nou partit a governar un territori es dedica a destruir tot el que (sigui bo o dolent) va costar molta feina a l'anterior equip. No cal anar massa lluny per veure'n exemples: la Llei Òmnibus s'està carregant la feina de 8 anys de tripartit i Mariano Rajoy encara no porta 90 dies al càrrec i ja sabem què passarà d'aquí a poc al nostre voltant: els no-matrimonis homosexuals, la tornada de les curses de braus a TVE, els fills no desitjats que portarà el canvi de la llei d'avortament, etc... L'últim exemple és la reforma laboral: tothom pot ser despatxat cobrant una misèria i sense motiu en uns temps que no cal que us expliqui com corren. Com pot ser que un home que va prometre als seus milions de votants que crearia un milió de llocs de treball en un any hagi aplicat aquestes mesures? També hem de tenir en compte que, ara tota la culpa és del Govern ZP. No us dic que l'herència que els socialistes van deixar a Madrid no sigui dolenta, però no pot ser que tot el que va prometre a la seva campanya electoral ara es vegi afectat per aquesta excusa. Que no ho sabia ell, que no es trobaria una bona economia? Sí, sí que ho sabia, però quan veus com estàs fallant als que t'han donat la seva confiança és molt fàcil donar la culpa als altres. I que ningú em negui que ho estan fent malament, al vídeo que us he adjuntat a continuació demostra que ells "estan en contra de la pujada d'imposts", entre d'altres coses (recomano molt veure'l):

El que sí que serà un vertader colmo serà la reforma educativa: una reforma que donarà suport a la privatització de centres (com ha fet el Govern Mas amb la sanitat catalana), serà una reforma que permetrà que els alumnes podem acabar els estudis amb 14 o 15 anys, és a dir, a tercer d'ESO, ja que escurçarà l'Educació Secundària Obligatòria per implantar un any més de batxillerat, que és una educació optativa. Tot això farà una major incultura i una menor formació bàsica que ens perjudicarà força, ja que no cal recordar els índex de nivell escolar espanyols: ridículs al costat dels alemanys. I no cal recordar tampoc que la crisi alemanya fa riure al costat dels problemes econòmics que tenim per aquí.

També diré que, veient els ministres que el president ha posat, no m'estranyen totes aquestes barbaritats. Uns ministres que no han après encara que els micròfons no s'apaguen sols, un equip que deixa anar perles que n'hi ha per escriure'n un llibre, com ara:

• Wert: "El 15M té gotes d'ignorància"
• Fernández-Díaz: "El matrimoni homosexual és inconstitucional"
• Rajoy: "La reforma laboral ens portarà a una vaga general"
• Montoro: "La reforma laboral no crearà llocs de treball"
• Wert: "Els protestants de València no tenien res a veure amb l'educació, eren uns violents"

I això només en són alguns exemples del que tants i tantes van votar el 20 de novembre i que més els val no queixar-se, ja que si estem com estem és perquè ells/es ho han volgut així. Doncs a tots aquests els dic una cosa: més ens val preparar-nos pel que ens ve a sobre i que s'estan guardant per després de les eleccions andaluses. Vaja, electoralisme total, però bé, ja ho va fer el Rei Artur amb les municipals. El pitjor de tot és que depenem de tots ells.

Bé, espero que tingueu un bon cap de setmana i que gaudíssiu molt del Carnaval! Jo torno dilluns amb un nou escrit sobre la importància que tenen els estudis d'idiomes extraescolars i dimecres amb un altre escrit sobre actualitat, probablement sobre el nostre amic Urdangarín, que entrarà en cotxe al jutjats perquè es noti que la llei és igual per tots (ironia)!! Us hi espero :)

Senyoria, protesto!

Crec que no cal massa introducció per parlar sobre com està la justícia en aquests moments, tot i que he trobat que és un tema prou gros com per ignorar-lo. La justícia? Sí, sí, aquella broma que dóna més importància a una acampada del #15M que un assumpte de corrupció. Us poso tres clars exemples que demostren que tenim, probablement, una de les pitjors justícies d'Europa.

Començant per la sentència pel Cas Marta del Castillo (vídeo 1), un cas que s'ha tornat a obrir avui mateix per tornar a intentar trobar el cos d'aquesta noia. És normal que tres còmplices d'un assassinat amb una possible violació siguin al carrer absolts? És normal que un noi que ha jugat amb la policia, amb els sentiments d'una família i amb la veritat i que a més se li imputen set delictes sigui condemnat només 20 anys per un d'aquests set delictes? Jo crec que no.

Seguim amb un altre tema també tancat: el Cas Garzón. Ho resumiré només amb una pregunta: com pot ser que el primer sentenciat del Cas Gürtel sigui l'home que més ha estat lluitant per enxampar als culpables? Jo crec que no. No trobo pas normal que un home al que se l'ha sentit per telèfon parlar sobre suborns i regals a canvi de diners, bolsos, trajes o favors institucionals estigui al carrer com si res hagués passat tenint en compte que un amic seu va estar allotjat al mateix hotel on es trobaven concentrats els membres del jurat que l'havia de condemnar o absoldre (recomano fer clic a sobre de l'enllaç). Tampoc trobo normal que amb tantes proves evidents se les passin pel forro.

Per acabar, un tema que acaba d'obrir-se i que, segurament, sigui el més indignant dels tres: el Cas Urdangarín.  Es pot dir que no hi ha tracte de favor quan deixen que un dels imputats se li concedeix una declaració sense càmeres ni micròfons? Jo crec que no. Serà indignant veure com el senyor Urdangarín serà absolt i se'l declararà completament innocent. Pobret, no? (ironia). Serà brutal veure com Jaume Matas serà condemnat a pagar una multa mentre ell torni als Estats Units a viure tranquil·lament, també com si res hagués passat.

Així doncs, queda ben clar, dins de la meva opinió, que la justícia espanyola té més mà dura amb un lladre a una botiga o a una persona que no paga per entrar al tren que amb persones que es dediquen a robar els diners que entre tots paguem i que hi ha proves clares de que ho fan. És vergonyós, indignant i, definitivament, injust: una cosa que mai hauria de ser la justícia.

Bé, espero que us hagi agradat aquest nou escrit així com el nou encapçalament del bloc, dissenyat amb l'ajuda de l'Anna Rigau. També he d'anunciar que, de moment, no faré un escrit sobre la Llei S.O.P.A. tal i com se m'havia demanat, ja que la poca informació que he trobat ha estat de fonts molt subjectives i, per tant, crec que no està bé opinar sobre un tema del qual en desconec moltíssim. Així doncs, torno dimecres amb un escrit sobre la reforma laboral del Govern Rajoy.

Què tenim

Ja fa uns dies vaig anar amb els companys de l'institut a Barcelona a veure Cop de Rock, un musical de Dagoll Dagom que explica una història amb cançons només en català. Tots ens sabem alguna cançó de Sau, Sopa de Cabra, Lax 'n' Busto, Els Pets, etc... I ara mateix deus estar recordant alguna d'aquestes cançons amb un somriure. És normal, és bona música feta aquí, amb les coses bones que tenim aquí, tal i com diu aquell anunci d'Estrella Damm.

Divendres estavem parlant amb un professor meu sobre aquest musical i la veritat és que ens va agradar moltíssim. Ell em deia, amb tota la raó del món, que no valorem prou el que tenim. Mai veurem amb els mateixos ulls una cançó dels Rolling Stones com El Far del Sud o El Tren de Mitjanit. No ho dic per comparar-los, sinó que no valorem igual la música que s'ha fet aquí pel sol fet de ser catalana, però que pot ser tant o més bona que qualsevol altra cançó.

Aquest era l'esperit dels 90, quan es feien aquells macro-concerts amb estelades i tothom gaudia d'aquelles cançons que avui en dia encara sonen i s'aprenen. Aquell esperit que envaïa a la gent i que portava el català arreu de la península i més enllà de les fronteres fent de Catalunya un país fort.

S'ha d'agrair a tots aquells grups que van fer de la música catalana un referent, que va fer valorar el que està fet aquí i s'ha de seguir escoltant música en català, que ara també se'n fa. Les coses, els estils i els temps canvien, però aquell esperit que també ha entrat dins meu, tot i que jo no havia nascut, ha de seguir dins dels nostres cossos. I és que les cançons en català també parlen d'amor, del dia a dia, de pensaments i del mateix que parlen les angleses i les espanyoles.

Aquí us deixo dues caixes de records, també conegudes com a vídeos, on hi podreu recordar vells temps. També us recomano anar a veure Cop de Rock, al Teatre Victòria de Barcelona.

En memòria teva

El passat 30 de desembre l'Elmer, el meu gos, amic i company de pis ens va haver de deixar en motiu d'una infecció escampada pel seu cos que no el deixava caminar ni pràcticament beure ni menjar. Va ser una mort molt sentida i en uns moments que ja eren delicats per si sols després de la recent mort del meu estimat tiet Jaume, una mort que ens va afectar moltíssim a tota la família, amics i companys.

L'Elmer ha estat un gos que us vaig presentar aquí, al Bloc, poc després de començar a editar-lo. El vaig adoptar amb la mare que em va parir a la gossera el dia abans del meu aniversari. Era un gos amb por que havia estat maltractat a Andalusia i que aquest fet el va marcar per tota la vida amb una por eterna a les escombres i fregones. Va ser un gos que va costar acostumar-lo a sortir a passejar i a portar una vida normal, però que amb esforç, ganes i confiança va aconseguir-ho. Amb tot el que un gos comporta, ha estat un plaer cuidar d'ell fins l'últim moment. És un gos que ha passat per diferents infeccions i problemes de pell, però no el penso recordar ni per això ni pel seu final, sinó pels moments difícils en què ens va acompanyar i consolar a la seva manera, que era carinyós i divertit, sempre amb ganes de gresca i de conèixer nous gossos i persones.

Elmer, el gos que ens va acompanyar a molts i moltes, el gos que ens rebia quan arribàvem a casa, el que no volia que sortíssim d'ella i el que sempre, sempre, estarà al meu cor.

Gràcies per tot, Elmer.

Un circ anomenat 'tele' (II)

Si a la primera part de l'escrit sobre televisió vaig parlar de les principals cadenes (Telecinco, Antena 3, TVE i TV3), avui parlaré sobre alguns dels altres canals: Cuatro, La Sexta i Neox, uns canals més petits però amb una visió diferent de la televisió.

Per si no ho sabeu, Telecinco va absorbir a Cuatro fa aproximadament un any i Antena 3 acaba d'absorbir a La Sexta. Aquestes absorcions han estat degudes a falta de diners per part de les cadenes petites, i com diu el refrany, "Si no puedes con tu enemigo, únete a él". De fet, l'absorció de T5 a Cuatro ha fet enriquir a la primera i ha utilitzat a la segona per emetre reposicions i enviar a professionals que es mereixen molt més, com ara Jesús Vázquez, Hilario Pino o Mercedes Milá. Des de que aquestes dues cadenes es van unir, Cuatro no ha parat de baixar la seva quota d'audiència i ha començat a emetre més anuncis que mai. A més, ha començat a emetre 'telebasura', un tipus de televisió molt típic de T5, tal i com us vaig comentar en l'anterior escrit. Un exemple n'és "¿Quién quiere casarse con mi hijo?", un format que encara s'ha d'estrenar, però que promet molt poc.

A més, i per culpa d'aquesta fusió, la productora 7yAcción, empresa que produeix 'El Hormiguero', 'Otra Movida' i antigament 'Tonterías las justas' ha decidit deixar de produir per Cuatro, ja que no volen cap tipus de relació amb la cadena de Mediaset. De fet, en les últimes edicions de 'TLJ' pràcticament només s'emetien vídeos de programes de Telecinco com ara 'Sálvame' o 'AR'. Així doncs, Cuatro ha perdut el seu programa estrella, el de Pablo Motos, que ara s'emet a Antena 3 i que està arrasant, ja que aquesta televisió els ha donat moltes més facilitats a l'hora de portar famosos a nivell internacional al programa. Cuatro és una cadena pràcticament morta.

D'altra banda, La Sexta s'ha fusionat recentment amb A3, però és una fusió de la que, de moment, no se'n poden treure conclusions, només es pot dir que els treballadors de la cadena petita estan atemorits perquè no volen que els passi el mateix que a Cuatro. La Sexta s'ha fusionat perquè començava a tenir pèrdues importants i necessitava el suport d'una empresa més gran. A més, és una cadena que està patint un desgast i uns baixos índexs d'audiència que està intentant combatre amb sèries de gran èxit com 'The Walking Dead' o programes com 'El Club de la comedia'. El problema de La Sexta ha estat que els seus programes insígnia ('Sé Lo Que Hicisteis', 'Buenafuente' i 'El Intermedio') van començar a baixar notablement les seves audiències i van haver de suspendre els dos primers, que havien triomfat moltíssim en els seus millors moments, superant a Telecinco a les tardes fins que els van prohibir emetre les seves imatges. El que ha sobreviscut ha estat el programa d'El Gran Wyoming, que ha sabut renovar-se i està millorant moltíssim en els últims programes quasi arribant a duplicar els de la mitjana de la cadena. S'ha temut una baixada del programa després de l'adéu de Beatriz Montañez, però el programa segueix registrant bones dades i s'espera que Antena 3 ajudi a La Sexta a millorar incorporant-hi bons programes i noves sèries d'èxit.

Per acabar parlaré de Neox, una cadena secundària, ja que pertany a Antena 3, però s'ha de reconèixer que aquest canal està aconseguint millorar moltíssim oferint sèries de gran èxit als EUA i emetent programes d'entreteniment com ara 'Otra Movida', l'estrena més vista d'un programa a un canal minoritari. És una cadena que supera a Cuatro als vespres amb reposicions dels 'Simpson' i que, de vegades, també a la tarda amb el programa de Flo i Cia, que porta convidats de luxe gràcies a Antena 3. És una cadena de qualitat i per tota la família que s'ha consolidat com a cadena de la TDT més vista. Aplaudeixo el canvi que s'ha produït!

Així doncs, ja acabo amb els escrits sobre televisió, de moment. Espero que hagueu trobat interessants aquests dos posts sobre un món que m'interessa molt i que és força interessant. Torno el dimarts 24 amb una dedicatòria a l'Elmer, un gos i amic que ens va deixar el passat 30 de desembre. Fins llavors :)

Un circ anomenat 'tele' (I)

Molts i moltes sabreu que m'agradaria poder treballar de periodista a la televisió, i és que aquest món és força interessant, sempre depenent del tipus de televisió que es faci. Fa més d'un any que vaig descobrir les pàgines web FormulaTV i Vertele, unes pàgines dedicades a les notícies sobre televisió i les audiències, aquelles que condicionen la continuïtat dels programes i sèries en emissió. La veritat és que m'hi he aficionat força, i crec que ja puc fer un escrit dedicat al panorama actual de la televisió a Espanya. Aquí va:

La televisió és un món que exigeix renovar-se, i per això els programes canvien. Un bon exemple és Antena 3, una cadena que ha decidit prescindir dels programes dedicats al cor i a la polèmica i ha començat una neteja d'imatge que els ha servit molt. Han canviat programes com 'DEC' o pel·lícules repetides per emetre concursos, han deixat els programes de crònica social per sèries d'època i de producció pròpia com 'Hispania' o 'Toledo' i han preferit quedar-se amb pel·lícules d'estrena abans que fer un especial sobre la vida d'algun torero. Aquest és un canvi que els està resultant, ja que han millorat les seves audiències tot i seguir sent la tercera cadena més vista, per darrere de Telecinco i La 1, unes cadenes que ja comencen a pensar què fer perquè A3 no els enxampi. Un exemple és T5, una cadena que intenta renovar-se però no en sap.

Han cancel·lat programes de 'telebasura' total per intentar deixar de ser la cadena que emet els pitjors programes, que no vol dir que no tinguessin audiència. Tot i que estan estrenant noves sèries produïdes per ells mateixos, encara falta molt per canviar l'etiqueta que porten a sobre: 'telebasura'. Estan intentant canviar programes com 'Vuélveme Loca' deixant de banda el cor i endinsant-se en temes com el Cas Urdangarín, han fet un toc d'atenció a programes com 'Sálvame' i 'AR' perquè siguin més suaus, però els seus propis protagonistes segueixen fent el mateix tipus de televisió. I tot això ha passat per la notable millora d'Antena 3 i per la vaga d'anunciants a 'La Noria', un programa que ara s'ha maquillat sota el nom de 'El gran debate', però segueixen sent els de sempre. És més, ahir vaig veure 5 minuts d'aquest programa i he de dir que era molt avorrit i només hi havia tertulians de dretes. En definitiva, T5 no sap canviar.

Spot de TVE 'sin publi'

Un canal que ha millorat moltíssim des de l'1 de setembre del 2009 quan va deixar d'emetre publicitat ha estat La 1 de TVE, una cadena que té la característica de poder veure una pel·lícula, un episodi d'una sèrie, un programa d'humor o d'actualitat i uns informatius sense anuncis, un fet que ha convertit a La 1 en líder absoluta mes a mes. Per desgràcia, el meravellós Govern Rajoy es planteja la tornada de la publicitat a la TV pública, un fet que portarà diners, però que convertirà a La 1 en una televisió secundària, ja que tampoc renovarà el futbol.

Muntatge: marti6.blogspot.com

Per sort, a Catalunya tenim la sort de tenir, de moment, una televisió competent i líder amb programes molt ben valorats i amb bona audiència com 'Polònia', 'Crackòvia', 'APM?', el 'Telenotícies' o el propi futbol en català, que també corre perill gràcies a Artur Mas.

Així doncs, ja veieu que la TV necessita canviar i millorar. Ho necessita perquè la gent així ho vol. I tot comença i acaba. Per això se que, si algun dia puc complir el meu somni, treballaré per millorar dia a dia en una televisió de qualitat, que és el que cal. Bona setmana i fins diumenge que ve!

Muntanya russa

Primer de tot, bon any a tots i totes i anunciar-vos que aquest bloc no serà traduït a l'anglès, era una innocentada! Benvinguts al primer post del 2012! Avui, i coincidint amb la vaga d'ús del transport públic, parlo sobre l'excessiva pujada de tarifes dels bitllets que el Govern Mas ha aplicat per aquest nou any. Així doncs, comencem a donar canya!

Com bé deveu saber, des de l'1 de gener d'aquest any, moure's amb transport públic surt més car que mai, i és que a més de les retallades en sanitat, educació i serveis socials, el govern convergent ha decidit apujar brutalment les tarifes del transport que volen promoure perquè utilitzem, però si seguim així, anar en aquest tipus de transport serà només a l'abast dels més rics. I és que tal i com llegeixo a actuable.es:

"Les pujades afecten a títols de transport molt utilitzats com la T-10, que ha pujat més del 12% o la T50/30 que ha pujat més del 10%."

Per si no n'hi havia prou, el bitllet senzill per viatges d'una zona ha passat de 1,45€ a 2€, pujant 0,55€ el viatge. Tenint en compte que fins ara el bitllet senzill pujava 5 cèntims cada any, la pujada és extremadament excessiva. I, a sobre, el transbord que abans es podia fer fins a 1h i 45min després de ser validat, ara queda reduït a 1h 15min i pujant 15 minuts segons el nombre de zones transcorregudes. Una novetat d'aquest any és que els títols del 2011 caducaran el 28 de febrer i no el 31 de març com als anteriors anys.

És una vergonya que aquesta pujada es produeixi en un moment en què la gent no té diners i, un cop més, ho paguen els treballadors i treballadores. A més, la vida s'ha encarit un 3% aquest 2012, però tenint en compte que els sous de funcionaris i de moltíssimes empreses han estat congelats, les coses es posen molt lletges de cara a arribar a final de mes per aquelles famílies que l'any passat ja els costava força.

Per si no n'hi hagués prou, les tarifes universitàries també es veuran afectades de cara al proper curs, ja que la primera matrícula pujarà un 7,5%, la segona un 75% i la tercera un 120% per obra del Govern Rajoy, segons 'Joves amb iniciativa'. Així doncs, doble problema pels estudiants i les seves famílies, que a part de pagar més per viatges fins al centre educatiu, hauran de pagar molt més per poder estudiar, un fet que al final també serà només per rics.

Tríptic sobre les noves tarifes proporcionat per Mataró Bus. Foto: marti6.blogspot.com

Si es vol sortir de la crisi, la gent ha de poder pagar deutes i imposts, i si la gent no es pot formar per aconseguir un bon lloc de feina i un bon sou, mai sortirem d'aquesta. Joves i treballadors/es no hem de pagar la crisi dels banquers. La majoria passa el mes com pot, però ells passen el mes amb milions i milions, però el que fan és enviar els bancs a la bancarrota i demanar diners a la UE per salvar-los el cul, però ells no es retallen el sou. Crisi de dretes, problemes per la gent d'esquerres.

Al final haurem de fer servir aquesta tarjeta. Foto: sirius.cat

El títol d'aquest post és 'Muntanya russa' perquè les pujades de tarifes, d'imposts i atur contrasten amb les baixades de sous, de diners i de borsa. Un any després de que Mas fos instituït president, encara espero que compleixi la promesa de "sortirem aviat de la crisi" i "treballadors i treballadores no seran afectats".

PROU RETALLADES i bona setmana! Torno diumenge amb un nou escrit!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

Martí six, new experience in English

El projecte que avui us anuncio és una iniciativa que fa temps que estic preparant: Martí Six és un projecte fet realitat en el dia d'avui i consisteix en què El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir també serà editat en anglès. Durant les últimes setmanes he estat traduint els 10 últims escrits que he fet i ho seguiré fent a partir d'ara per oferir un ventall més complert de cara a promocionar el Bloc i donar més veu a aquesta pàgina que fa més de cinc anys que construeixo arreu del món. També vull que la meva opinió sigui llegida a més països i que els problemes que tenim al nostre país puguin ser sabuts més enllà dels Pirineus. A més, és tot un repte per mi i m'ajuda a millorar en l'anglès, una llengua necessària avui en dia per trobar una bona feina, i més si vull ser periodista.
Aíxí doncs, a partir d'avui podreu trobar els escrits publicats des de l'1 de novembre i també els que publiqui a partir d'ara en les dues llengües. Segurament els i les que m'heu llegit fins ara seguireu fent-ho en català, però si voleu donar un volt per Martí Six, feu clic aquí. Em farà gràcia que hi feu un volt.

www.martisix.blogspot.com

365 dies després

Avui, 20 de desembre del 2011, fa un any que el senyor Artur Mas va ser investit President de la Generalitat de Catalunya. Han passat moltes coses i s'han pres moltes decisions des de que el president i el seu equip va començar a moure fitxes. Avui i aquí, faig un repàs del que ha passat durant aquest temps i, a més, hi dono la meva opinió.

• Pla 1x1: Irene, decideix-te!

El Pla Educat 1x1, el de fer servir ordinadors a les aules, ha estat un objectiu a batre per part de Irene Rigau, consellera d'educació. Primer va dir que es suprimiria, però davant de la negativa generalitzada per part dels docents i alumnes, va decidir compatibilitzar els ordinadors amb quaderns. Després de tot això, que ja fa quatre mesos que no se'n parla, la consellera encara no s'ha decidit. Jo opto per combinar els ordinadors amb quaderns.

• Felip Puig: Don Limpio (vídeo 1)

Amb els indignats a la Plaça Catalunya i fa quatre dies a la Universitat de Girona. La lamentable actuació dels mossos a la Plaça Catalunya 'per netejar' va acabar amb 137 ferits i cap intent de diàleg just per abandonar la plaça el passat 27 de maig. Aquesta setmana van voler reprimir la llibertat d'expressió per ordres de Puig a la Universitat de Girona.

• Dreta unida: festejant amb el PP

Des de fa temps el PP i CiU estan mantenint contactes i s'estan ajudant mútuament per tirar endavant projectes que afavoreixen a la dreta. Tot i així, últimament ja no hi ha tant 'bon rotllo' perquè el PP no necessita a CiU a Madrid.

• Retallades: problemes per tothom, menys per ells

Les retallades imposades per aquest govern en educació, sanitat, cultura, serveis socials i televisió pública no fan res més que perjudicar a la gent que no té diners com per tenir unes empreses privades que se'n carreguin de tot això. Fa pocs dies, Sergio Dalma va declarar que "amb el govern ZP la cultura havia estat més menyspreada que mai". Això vol dir que aquest home no es dóna compte del que està passant aquí. I mira que ell és català...

• Bogeries vàries: un any dóna per molt

Bogeries com la Llei Òmnibus, que el que fa és destruir la feina feta els últims 8 anys, que, per desgràcia, és el que volen. A més, ahir es va dir que el transport públic s'apujarà una barbaritat. Per exemple, la T-10 pujarà un euro i el bitllet senzill passarà de 1,45€ a 2€. Tot això per no parlar de les noves taxes universitàries, només apte per bones carteres. Bogeries de dretes. Bogeries per les que abans s'hauria sortit al carrer i per les que ara la gent es resigna a pagar més del que hauria de ser ètic. Clar que, en política, què és ètic?

• Ja n'hi ha prou!: toca parlar clar!

Sort en tenim de gent com la Maruja de Nou Barris (vídeo 2), gent que planta cara i diu el que pensa, gent que no té por de defensar els drets dels treballadors i treballadores, gent que sap que, en temps de crisi, els qui menys ho han de pagar són els no tan afortunats. Gent que sap que el que està passant no pot ser així. Gent com en Jordi Évole, qui fot canya a tothom a qui toca, qui diu les coses tal i com són. I així ho va fer a la gala dels Ondas (vídeo 3).
Senyor Mas, no ho està fent bé, ni tant sols millor que el tant criticat tripartit.

Bé, espero que tingueu sort amb la loteria i amb el Nadal, totes dues coses aquesta setmana i que no penseu molt en el nou president Rajoy i amb el Rei Artur, com diria la Rahola. Rei perquè fa el que més li convé als rics. Bona setmana a tothom!

TROBA 'EL BLOC D'EN MARTÍ I LA MARE QUE EL VA PARIR A LES XARXES SOCIALS! (fes clic!)

Troba El Bloc a les xarxes socials!

Aquesta mateixa setmana El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir s'ha unit a Facebook i Google+. Podeu trobar aquest bloc a les xarxes socials fent clic a sobre del logotip del perfil al que vulgueu accedir.

A més, per si no us hi havíeu fixat, podeu compartir els escrits d'El bloc d'en Martí i la mare que el va parir fent clic a sota de cada post allà a on voleu compartir-lo: Twitter, Facebook, Google+, enviar-lo per Gmail o publicar-lo al vostre bloc de Blogger!

Així doncs, cada cop és més fàcil trobar El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir! Per cert, us anuncio que a partir d'ara els escrits d'aquest bloc també es podran llegir al Facebook en forma de notes a la pàgina del Bloc. també us avanço que el proper escrit serà publicat el 20 de desembre, justament quan faci un any de la investidura d'Artur Mas com a president. Fins llavors! :)

La veritat sobre "L'operació Qatar"

Hi ha moltes opinions diferents sobre l'acord entre el FC Barcelona i Qatar Foundation. Des dels que diuen que és una empresa que "treballa en contra dels drets humans" o que "explota a nens per aconseguir diners per construir una casa per Sandro Rosell" i els que creiem que el que hem de pensar és amb els 30 milions d'euros que ens aporten cada temporada per anar reduint el deute ultra-milionari que té el Barça.

El passat estiu, el Barça va anunciar en un comunicat que havia arribat a un acord amb la Fundació Qatar.

Van ser molts els rumors que es van disparar sobre aquesta fundació, una fundació que he pogut comprovar que és molt desconeguda per part de la gent que en malparla. A tota aquesta gent els pregunto el següent: sabeu ben bé a què es dedica Qatar Foundation?

Aquí us en deixo un resum que he redactat amb informacions extretes dels articles a Viquipèdia tant en català com en anglès, de la pàgina web del Diari Ara, de la pàgina oficial de Qatar Foundation i de la web del FC Barcelona:

Qatar Foundation és una fundació creada el 1995 pel desenvolupament de Qatar i la seva economia. És una fundació que treballa per garantir un bon futur als nens i nenes i joves des de preescolar fins a l'educació secundària proporcionant material i educació a aquests alumnes. És una empresa privada (que no té res a veure amb el Govern de Qatar) i que, per tant, no té res a veure amb els drets i llibertats que les dones encara no tenen en aquest país. És una empresa que té una important línia d'investigació en malalties investigades per científics llicenciats arreu del món i que dóna una bona oportunitat als joves científics qatarians a endinsar-se en el món de la ciència i llançar-se a treballar a altres països. En aquest àmbit, el de la investigació, són una de les empreses més avançades en relació al temps que fa que existeix. Un exemple és que el passat mes de juny, la Fundació Qatar va ser l'amfitriona de la conferència mundial de periodistes científics. És una empresa que ha estat referent de moltes altres i, fins i tot, va ser la protagonista d'un reportatge de la BBC que parlava sobre la "Ciutat Educació", un projecte iniciat per la pròpia fundació a favor de l'educació dels nens i nenes com us deia al principi d'aquest escrit. Aquesta fundació col·labora en 8 universitats qatarianes i en 5 acadèmies i escoles, tal i com informa en la seva pròpia web.

Instal·lacions creades per Qatar Foundation per l'educació.

L'acord amb Qatar Foundation ha estat només per reduir el deute del Barça que va estar acumulant durant la presidència de Joan Laporta. Aquesta fundació aporta 30 milions d'euros cada any, i si el Barça guanya títols, dóna un plus de 8 milions d'euros. Us recordo que des de l'acord amb QF, el Barça ha guanyat tres títols (30 milions + 24 milions = 54 milions de benefici). I tot només per jugar un partit a l'any a Qatar i patrocinar la fundació a la samarreta. Al cap i a la fi no és tant greu... I el millor de tot és que l'acord amb Unicef segueix allà mateix. Si Qatar Foundation no estigués a favor dels drets humans, Unicef no hauria seguit anunciant-se. Per cert, el Madrid també va intentar que aquesta fundació els patrocinés.

Bé, aquesta setmana havia d'escriure sobre la premsa de dretes, però he pensat que aquest és un tema més entretingut i ahir, quan mirant el partit se'm va ocórrer després de la opinió d'un amic contra QF, vaig pensar que estaria bé informar-me sobre l'assumpte. Fins la setmana que ve! :)

My name is Iceta, Miquel Iceta

Ell és el viceprimer secretari i portaveu del PSC-PSOE, tal i com diu a la seva pàgina web.

Realment, el senyor Iceta, per jove que sigui, és un dels membres més conservadors del PSC. És curiós que un home que, segons Viquipèdia, va ser un dels primers polítics en declarar obertament la seva homosexualitat sigui dels personatges socialistes més de dretes, d'aquests que no volen que el PSC tingui grup parlamentari propi ni que les inicials PSOE no vagin seguides de les de PSC, tal i com es pot comprovar en el el seu perfil a la xarxa social Gravatar.

És un home que hauria hagut de dimitir el dia després de les eleccions del 28 de novembre del 2010 al Parlament de Catalunya després del començament de la caiguda desastrosa del PSC i posteriorment del PSOE en les passades eleccions de fa escassament dues setmanes. Un home que parla molt d'un canvi a la cúpula del partit però que no es mou d'aquesta ni té pensat fer-ho, ja que fa sols 5 dies va anunciar que es presentarà a liderar el PSC al proper congrés. Ara mateix cal un canvi immediat tant al PSC com al PSOE, ja que després de caure tant baix, el que cal és trobar perfils que no estiguin cremats políticament parlant, perfils joves i motivadors. I aquests perfils existeixen, però n'hi ha que ja s'encarreguen d'apartar-los com mosques i de desmotivar-los perquè s'oblidin del vertader canvi.

Senyor Iceta, deixi-ho... ja en són masses, d'anys... no creu que toca sumar-se al canvi de debò? I no parlo del canvi que portarà a Catalunya a la ruïna total i a la repressió, no parlo del canvi liderat per Aznar.. ai, perdó! el canvi liderat per Rajoy... (ironia). Parlo del canvi que convenci als votants d'esquerres que es van quedar a casa el 20N o que van votar al PP per estar enfadats amb el PSOE, un canvi que comenci ara i que duri fins a les següents generals, un canvi que sigui imparable, un canvi que si no es produeix farà que la dreta es planti a Madrid 12 anys com a mínim i que faci el que vulgui a Catalunya amb el consentiment del Rei Artur.

Senyor Iceta, sumi's al canvi que toca si realment és del PSC!

Bé, després d'aquesta reflexió davant del que se'ns ve a sobre, un vull desitjar una molt bona setmana! Per cert, algú em sabria dir si s'han creat 3,5 milions de llocs de treball?

També us anuncio que la setmana que ve, al Bloc d'en Martí i la mare que el va parir hi trobareu un reportatge sobre els mitjans de comunicació d'extrem centre, és a dir, Intereconomía, La Razón, El Mundo, etc...

7 dies

Set dies són els que portem en campanya i el que queda perquè el senyor Rajoy celebri el millor resultat d'una dreta cada cop més extrema. En aquests dies han passat les típiques coses que passen en campanya: vídeos polèmics, declaracions en què els polítics es retracten, muntatges penosos, etc... Aquí us deixo algunes 'perles' de la campanya i amb elles la meva opinió. 

• "Una candidata del PP publica un muntatge de Chacón ensenyant un pit" - Crònica.cat

Foto i titular: Crònica.cat

L'únic que puc dir sobre aquesta dona és que s'ha de tenir molta vergonya i s'ha de ser una dona molt masclista per fer un muntatge com aquest per esgarrapar vots d'on calgui. Aquesta candidata no ha tingut vergonya en fer-ho, per tant, trobo bé que no tingui vergonya en dimitir, com ha fet. Fets com aquests és quan es retracten els candidats que ens governaran en molt poc.

• "El PSC simula la mort d'un pacient en un hospital a causa de les retallades en un espot electoral" - Ara.cat

Potser us sorprendrà, però estic completament d'acord amb aquest vídeo del PSC, ja que crec que té tota la raó del món. Les retallades alentiran les llistes d'espera per tot tipus d'intervencions i visites, fet que fa que la gent que pateix malalties greus tingui menys temps per esperançar-se i més risc a morir. També el fet que quan hi ha menys professors, hi ha menys atenció per cada alumne/a. El que passa és que la veritat fa mal...

• Programa electoral de Plataforma per Catalunya - El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

Aquesta gent també ha tingut el seu lloc en aquest bloc durant els 5 anys de la seva història, ja us els vaig 'presentar' en un escrit. Però es veu que els agrada ser notícia força sovint. El que passa a aquesta notícia és que no l'he buscada jo, sinó que ha vingut a mi, concretament a la bústia i en forma de programa electoral, un programa completament impossible (recomano ampliar la imatge per veure-ho millor). En aquest asseguren que l'impost que els immigrants paguen per enviar diners al seu país no és tributat (és impossible pagar un impost sense tributar-lo, si no es tributa és que no es paga l'impost), per tant, què vol dir això? que prohibiran als immigrants enviar diners? Doncs d'aquí en volen treure 1.368 milions d'euros, que es diu ràpid.

També asseguren treure 3.325 cotxes oficials als polítics. I d'aquí em pregunto, només en deixaran un per en Josep Anglada? Doncs bé, amb aquestes dues propostes diuen que estalviaran 5.698 milions d'euros i ja haurem sortit de la crisi. També prometen crear mig milió de llocs de treballs cada any privilegiant als joves i als majors de 50 anys, però, sap el sr.Anglada que la gent d'entre 30 i 50 anys també treballa? Clar que després de que el PP assegurés crear 3,5 milions de llocs de treballs tampoc és tant. I per si encara us sembla poc, qualsevol immigrant que vingui d'un país que no forma part de la UE (Suïssa, Andorra, Islàndia, etc...) no podrà tenir la nacionalitat espanyola: el colmo dels colmos!

• "Rubalcaba demana a Rajoy que retiri el recurs contra el matrimoni homosexual" - EFE

Com ja us vaig avançar en l'anterior escrit, Mariano Rajoy retirarà el títol de 'matrimoni' a les unions entre homosexuals tenint ara mateix un recurs presentat al Tribunal Constitucional en contra d'aquest tipus d'unions i de la seva llei, impulsada per ZP. En aquest vídeo del debat, però, Rubalcaba li pregunta sobre  el tema i, com sempre, Rajoy desvia la conversa i no contesta.

Bé, doncs després d'aquest repàs a la campanya electoral vigent pel 20-N, vull anunciar-vos que el següent escrit serà un reportatge sobre Intereconomía, una cadena que se que existeix gràcies a l'APM?.

Per cert, vull dir també que he titulat la foto de campanya de CiU (a sota). L'he titulada 'els il·luminats, ja que per les autonòmiques veien la llum del túnel i ara estan il·luminats pel reflex d'unes estisores... També us adjunto l'alternatiu. Bona setmana!